*Aquest article ha estat subjecte a revisió i canvis com a resultat de l'evolució de les meves idees i coneixements.
La darrera versió revisada la trobareu en aquesta publicació: Teoria Espacial de Camps - Unificació.
Conscient que en aquest article forma part de la meva evolució i que hi han idees que es poden aprofitar, deixo aquí els plantejaments que vaig fer en la seva versió original no revisada, doncs són en definitiva els que m'han inquietat i guiat cap a un nou plantejament més coherent i acord amb l'establert.
Gràcies.
TEORIA ESPACIAL DE CAMPS
versió 4/2022
1. INTRODUCCIÓ.
2. CAMP ELÈCTRIC I CAMP ELÈCTRIC GENERALITZAT.
3. VELOCITAT DE CAMP C I VELOCITAT SUB-C.
4. INTENSITAT PROPORCIONAL DE CAMP.
REGLA DEL QUADRAT DE LA DISTÀNCIA.
5. SUPERPOSICIÓ D'INTENSITAT DE CAMP.
FORÇA.
CAMP MITJÀ (L'ESPAI).
6. ONDA.
7. ONDA MECÀNICA.
8. GEOMETRIA DE LES ONES DE DISTORSIÓ GENERADES PER CAMPS/PARTÍCULES EN MOVIMENT
9. FORÇA G.
FORÇA D'ALINEACIÓ.
10. EFECTE C:
EFECTE DOPPLER
PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE L'ENERGIA.
11. MAGNITUD D'ONDA. LA INTENSITAT.
12. EL TEMPS I L'ESPAI.
13. EL CAMÍ ECONÒMIC
14. NIDAMENT DE FORCES.
15. L'ESPAI, LA SUPERPOSICIÓ ESTABLE DE CAMPS.
16. REGLA DE LA MÀ DRETA
17. LA GALÀXIES I ELS FORATS NEGRES.
INTRODUCCIÓ.
Des de la postulació del camp elèctric proposada per Michael Faraday, sempre he tingut certa confusió a comprendre l'espai com un gairebé buit, tenint en compte que més tard, Charles-Augustin de Coulomb postulo que el camp elèctric de les partícules s'expandeix per tot el univers. Seguint els esdeveniments, James Clerk Maxwell va relacionar el camp elèctric amb l'electromagnetisme i André-Marie Ampère va aportar la seva llei generalitzada.
Aquest estudi neix a partir de la revisió de les lleis de l'univers mecànic amb la finalitat d'aportar una millor comprensió de la Mecànica Universal unint les diferents teories, de la mateixa manera que va fer Carl Friedrich Gauss definint el camp elèctric a través d'una superfície esfèrica tancada i obtenir el mitjà per construir les relacions matemàtiques del mateix.
CAMP ELÈCTRIC I CAMP ELÈCTRIC GENERALITZAT.
El Camp Elèctric d‟una partícula és l‟espai que defineix la mateixa i que s‟expandeix en totes direccions. Aquest camp es desplaça conjuntament amb la partícula, sent camp i partícula parteix de la mateixa cosa.
El camp elèctric generalitzat és la suma com a superposició dels camps elèctrics de totes les partícules que conformen l'Univers.
VELOCITAT DE CAMP C I VELOCITAT SUB-C.
De tots és ja conegut que a l'univers no existeix el repòs absolut i que en funció del punt de l'observador, poden diferir les interpretacions del que realment passa. Aquesta diferència és deguda a l'existència d'alguna cosa que ens altera la nostra percepció fent de l'observació una personalització dels resultats. Per això, per poder fer una comparació correcta, primer hauríem de trobar punts en comú entre ambdues percepcions de manera que l'estudi i la comparativa dels mateixos no es trobin alterats per la diferència de perspectives. Aquests punts en comú són les anomenades constants universals, i la primera d'aquestes constants a què faig referència és la velocitat C.
La velocitat, sempre s'ha mesurat en funció de l'espai/el temps, i realment, resulta fàcil de mesurar la velocitat d'un objecte entre dos punts quan la distància entre tots dos és recta i constant, però a l'espai, sent la velocitat límit de propagació una constant, no ho és el seu recorregut a causa de les limitacions que la pròpia llei suscita i el principi de conservació de l'energia.
La Velocitat de Camp C és la velocitat constant a què es propaga qualsevol alteració en la proporcionalitat del camp elèctric (1/x^2) a mode d'ona, i encara que s'utilitza sempre per fer referència a la velocitat de la llum, prefereixo utilitzar el terme genèric de Velocitat C o Velocitat de Camp, doncs aquesta constant, fa referència a la velocitat en què propaguen totes les distorsions, ja sigui pel camp elèctric o el camp G.
La velocitat sub C és la velocitat de la partícula respecte a la velocitat de l'ona que origina en el desplaçament.
INTENSITAT PROPORCIONAL DE CAMP.
REGLA DEL QUADRAT DE LA DISTÀNCIA.
SUPERPOSICIÓ D'INTENSITAT DE CAMP.
Gràfica del quadrat de la distància.
Suma de dos o més camps / partícules.
Imatge d'una Ona generada per una massa o particulars i el seu camp en desplaçament
Imatge d'una ona expansiva sense massa.
Suma de dos o més camps / partícules.
Per contra, quan dos o més focus distants entre si superposen els seus camps, el resultat és una variació en la proporcionalitat de la inversa del quadrat de la distància donada a l'espai compartit per ambdós camps fent de la superposició, el ressorgiment de forces de atracció.
Nota: Una particularitat que vaig explicar al meu bloc específic sobre la superposició és que en la superposició de dos camps sempre es conserva la naturalesa individual de cadascun, sent la superposició en si un estat temporal.
Suma de dos o més camps amb focus distants entre si.
FORÇA
La força en camps és la resistència que oposa el camp al canvi de la seva proporció dequilibri de la inversa del quadrat de la distància. La intensitat μ és directament proporcional a la resistència, és a dir, com més densitat, més energia es necessitarà per crear una distorsió i més força s'originarà com a resultat d'aquesta distorsió com a resultat del límit establert pel principi de superposició.
Aquesta seria una manera més clara d'interpretar perquè dos focus s'atreuen en superposar els camps. Els canvis de proporcionalitat que s'originen com a resultat de la superposició fa que sorgeixi una força de tir en sentit cap a on la intensitat de camp μ és més gran.
EL CAMP MITJÀ (μ) (L'ESPAI).
De la confluència de tots els camps de l'univers, tenim una intensitat mitjana del camp (μ), on degut a la distància respecte a la proporció de la inversa del quadrat, el camp creix i decreix tan lentament que es comporta com si d'un mitjà estable es tractés.
ONA.
Una Onda és una alteració de la proporcionalitat decreixent de la intensitat mitjana del camp mitjà (μ) en un punt de l'espai que tendeix a restablir la proporció 1/X^2. Aquesta variació, distorsió o alteració és també la propagació de l'energia que cal per a aquesta distorsió pel camp.
El comportament de qualsevol tipus d'ona, independentment que contingui massa o no, consisteix en un creixement de la intensitat del camp mitjà i el posterior restabliment del mateix després del seu pas, alterant així la proporcionalitat en la intensitat de camp de la inversa del quadrat de la distància respecte a un punt.
El fet que una ona d'energia es comporti de la mateixa manera que ho fa l'ona de xoc generada per una partícula/camp en moviment, ens pot induir en alguns casos a confondre una ona amb la presència d'una partícula/camp.
Imatge d'una Ona generada per una massa o particulars i el seu camp en desplaçament
Imatge d'una ona expansiva sense massa.
ONDA MECÀNICA.
Les Ones són, en definitiva, la propagació d'una alteració o variació d'intensitat o energia a través del camp mitjà (μ).
Les Ones mecàniques, a títol pràctic, sempre han estat condicionades per la rigidesa del moll i les masses, que és el mateix que dir que s'hagin condicionat per la densitat del medi en què es propaguen a una velocitat constant, amb totes les repercussions que això comporta, però en realitat, dins d'una ona mecànica, hi ha un espai immens definit pels camps de cada partícula, camp on es dóna el procés d'inducció a velocitat C que permet la propagació de l'energia.
Rigidesa del moll:
És clar que hi ha una relació directa entre la densitat del medi i la velocitat de propagació. Un mitjà es considera més dens en els casos en què la intensitat dels seus camps és més gran, o la distància entre les partícules sigui més petita, o ambdues opcions simultàniament, oferint cada partícula com a part d'un mitjà, una major o menor resistència al moviment. En funció de l'amplitud d'aquest moviment i la velocitat de propagació de l'energia dins de cada camp C, la velocitat de propagació de l'energia per un mitjà determinat es veurà reduïda pel temps emprat per cada partícula en l'oscil·lació (moviment harmònic simple).
Si reduïm tot el procés d'intercanvi d'energia a només dos camps/partícules, no hi ha més resistència al moviment que la intensitat dels camps, intensitat que augmenta o disminueix sempre en funció del quadrat de la distància, encara que en el nostre cas particular, sembli que passa instantàniament en donar-se en distàncies Ångström i unitats de temps tan petites, que s'escapen a la nostra capacitat de mesurament. Podem observar més fàcilment el procés i salvar el problema sumant camps mitjançant la concentració en camps i masses en un mateix espai, no oblidem que tant el límit a la velocitat de propagació C com la regla de la inversa del quadrat de la distància són una constant per a tots els camps.
A l'espai on les distàncies són immenses, la variació d'intensitat dels camps per superposició és tan petita que el medi se'ns mostra més com un buit que com la confluència de la infinitat de camps que el conformen. El problema que se'ns planteja ara no és que les unitats espai temporal siguin molt petites, sinó l'immens temps que hem de dedicar a l'observació per observar-ne la mecànica, ja que els successos respecte a la distància i la nostra existència són molt lents.
GEOMETRIA DE LES ONES DE DISTORSIÓ GENERADES PER CAMPS/PARTÍCULES EN MOVIMENT.
De la mateixa manera que va fer Carl Friedrich Gauss a la representació esfèrica d'una superfície de camp elèctric per poder formular matemàticament la seva definició, he pretès per a aquesta representació tenir en compte diversos factors com la velocitat de desplaçament de la partícula respecte al medi, la regla del quadrat de la distància, la intensitat mitjana o permeabilitat del medi (μ) i el límit a la propagació de les distorsions al camp elèctric en C, reconstruint una figura geomètrica que ens ajudi a millorar la comprensió de la força que s'originen com a resultat del restabliment de la proporcionalitat alterada.
FORÇA G.
La força G és la força d'atracció donada entre dues masses quan el resultat de la superposició dels seus camps és més gran a l'equilibri proporcional en la distància 1/x^2. De la mateixa manera que un camp que no exerceix cap força serà aquell en què la seva proporció sigui menor a la inversa del quadrat de la distància.
FORÇA DE REPULSIÓ.
La força de repulsió només és possible entre camps polaritzats i entre partícules en funció als seu spin espacial (+/-) i la seva trajectòria.
En síntesi, la atracció o repulsió està en funció al desplaçament dels seus camps i no a la seva naturalesa.
FORÇA/RESISTÈNCIA NUL·LA.
No s'originen forces com a resultat de la superposició quan la proporció resultant de la superposició és inferior a 1/x^2 independentment de la intensitat (μ).
EFECTE C:
EFECTE DOPPLER
(PRINCIPI DE CONSERVACIÓ DE L'ENERGIA)
L'efecte doppler en els camps és el resultat del desplaçament dels focus i el límit a la propagació de les distorsions originades per aquest desplaçament a C. Aquest efecte fa que una massa en moviment creï davant seu un augment de la intensitat de camp μ que trenca amb la proporcionalitat de la inversa del quadrat de la distància, la qual cosa dóna origen al sorgiment de forces de tir, mentre que al camp successor, es veu reduïda la intensitat per sota de 1, quedant la massa alliberada de la seva resistència al moviment en aquesta trajectòria.
Una imatge aproximada podria ser la representada al següent Gif, encara que per això he suposat les repercussions en una velocitat propera a C.
MAGNITUD D'ONDA. LA INTENSITAT.
La magnitud de la variació en la proporcionalitat de camp que provoca una distorsió, és a dir, l'amplitud o la intensitat màxima assolida per l'ona. Aquesta intensitat fa referència a la quantitat d'energia que posseeix i que es conserva a la mateixa ona, i és a més un reflex de la quantitat d'energia que va precisar la partícula/camp que va donar origen a la mateixa ona.
La Magnitud o intensitat de l'ona estarà condicionada pel límit a la propagació en la velocitat C. La variació en proporcionalitat de la intensitat dels camps en la distància 1/X^2 no exercirà cap alteració en viatjar al límit C.
EL TEMPS I L'ESPAI.
El temps és la constant universal complementària que fem servir per relacionar (mesurar i comparar) l'espai per intervals.
Pensar en viatges temporals és com deia el meu professor d'EGB: "confondre la velocitat amb la cansalada".
Relativitat:
Si en termes atòmics, és de la relació del desplaçament orbital de l'electró respecte al nucli atòmic que es genera l'ona de distorsió que repetitivament es propaga per l'espai...
Què és el temps: la freqüència o l'ona?
Penso que quan mesurem amb un rellotge atòmic el temps a la terra ia l'espai, probablement tinguem que en segon els períodes o recorreguts orbitals del nostre electró seran lleugerament més llargs a causa de l'augment de la distància del radi. influència del camp mitjà μ respecte als camps i forces que hi ha dins del nostre àtom. Això hauria de fer que els períodes de l'electró resultessin (2π pel diferencial de ћ) més llargs, provocant que el nostre rellotge s'endarrerís per la influència del límit a la velocitat C que impedeix que els seus electrons s'accelerin, cosa que a primera vista ens permetrà relacionar al meu parer de manera errònia, el temps amb la gravetat; dic errònia perquè no es tracta del temps sinó del nostre rellotge el que està influenciat per la densitat μ del camp terrestre.
Si alguna relació universal existeix a la definició del temps i l'espai és clarament el límit de velocitat a la propagació de les distorsions de camp C en ser independent de la densitat μ del mateix.
EL CAMÍ ECONÒMIC.
A l'espai, hi ha dos camins per arribar a un mateix destí: la línia recta que és el camí més curt entre dos punts i el camí econòmic on l'energia sempre es conserva.
El camí econòmic és en essència la trajectòria corba que seguirà qualsevol partícula, massa o distorsió a través del camp estable conservant-ne l'energia en tot moment. Al voltant d'una massa, el camí econòmic és aquell que transcorre de manera circular i on la intensitat es manté constant, és a dir, que manté una perpendicularitat de raci constant respecte a la massa formant una circumferència.
El camí més curt necessita, per contra, l'ús addicional d'energia de manera continuada per corregir la curvatura de la intensitat del camp mitjà que es dóna a l'espai i així mantenir-se en línia recta. La quantitat denergia és inversament proporcional a la velocitat, precisant 0 energia a velocitat C.
A l'univers, qualsevol massa tendirà a viatjar sempre perpendicular al camp de més intensitat, i tendirà a virar en sentit cap a l'increment del camp resultant de la superposició, essent l'angle de gir directament proporcional a la intensitat del camp.
NIDAMENT DE FORCES.
El nidament de forces és la possibilitat que dins una suma de camps, establerta a partir de múltiples focus que formant un sistema comparteixen una mateixa trajectòria i que originen una alteració o variació d'intensitat de camp en forma conjunta, hi hagi petits focus aïllats a escala inferior que transiten per dins del suposat camp unificat, amb una trajectòria local diferent de la donada en la seva forma globalitzada, originant les seves petites ones, com si es tractés d'un nou mitjà (μ'').
Això és possible dins de les concentracions de camps celestes que sumats, fan que la variació de la intensitat en distàncies relativament curtes sigui tan petita que es pugui considerar com a mitjà estable (μ’’). En aquest mitjà (μ'') local, els focus es notarien lliures com si es tractés d'un subunivers, encara que en la realitat, no deixarien d'estar condicionats de manera indirecta pel desplaçament global i en conjunt de la concentració massiva.
Del nidament de camps dins de camps, podem deduir que s'originarien forces que d'àmbit local que amb prou feines guardarien una relació aparent amb les forces de caràcter global que originaria la concentració pel fet de compartir una mateixa trajectòria, reforçant la idea de la teoria de la unificació de camps.
L'ESPAI, LA SUPERPOSICIÓ ESTABLE DE CAMPS.
La superposició de la intensitat de camps de diferents focus en certes formes espacials i que comparteixen una mateixa trajectòria relativa són capaços d'originar una intensitat mitjana de camp estable que reconeixem com a espai mitjà (μ). Les Galàxies d'espiral són una de les estructures que permeten aquesta estabilitat aparent de camp entre focus, per trobar-se aquests niats dins de l'estructura global.
CURIOSITAT: REGLA DE LA MÀ DRETA.
A l'espai no existeix la regla de la mà dreta en estar tot en expansió, ja que es tracta d'una regla que se cenyeix només als camps polaritzats on el moment global manté un vincle tancat, tampoc no existeix a la postergació de camps cap tipus de forces de repulsió similars a les que podem trobar als sistemes de camps polaritzats, on almenys dos dels seus vectors de coordenades s'hagin fet en trajectòries contraposades.
Si bé la idea que les alteracions dels camps elèctrics que giren al voltant de les partícules pel caràcter d'espí en si mateixes, per a un sistema com una galàxia, haurien de totes les estrelles estar alineades en forma d'anell mantenint alhora les seves rotacions perquè el camp G de l'estructura resultant pogués arribar a tenir propietats de camp polaritzat. Això no vol dir que el camp establert com a centre de la galàxia no tingui característiques de polarització.
LES GALÀXIES I ELS FORATS NEGRES.
Les galàxies són estructures de superposició de camp on el seu centre de massa compartit fa que tota la massa orbiti al voltant d'aquest. Una de les propietats de la superposició de tots els camps que originen els focus d'una galàxia és que al centre de la mateixa, la intensitat sigui tan alta que s'originin forces de tir amb tanta intensitat com si d'un objecte amb gran concentració de massa es tractés, podent ser un espai totalment buit de massa, però ple de camp superposat.
Imatge de la intensitat de camp de la Via Làctia.
A la imatge es pot observar que el punt de major intensitat de camp de l'estructura es donaria al centre de massa de la galàxia, apareixent amb referència a aquest un efecte de forces G de gran magnitud a causa del canvi de proporcionalitat donat a la intensitat en aquest punt i sense cap necessitat de presència de cap massa, tractant-se doncs d'un centre de massa buit, com el que ocorre animadament en el nostre sistema en la parella Plutó/Caronte.
Aquesta concentració de camp donarien origen a un anomenat Forat Negre on les forces d'atracció que s'origina són tan fortes que influeixen en els desplaçaments de les masses i les distorsions de camp, des del nostre punt de vista, com a resultat del seu desplaçament.
Pel que fa a la teoria d'Objectes Súper massius que nien el centre de les galàxies, no encaixen al meu parer a l'univers per ser en si dominants en la seva posició, un estatus que al meu parer, es contradiu amb la teoria del big bang.
