Moon Lator Mission II - Teoria Especial de la Relativitat

Introducció.

Moon Lator Mission II és una idea inspirada en el Projecte LATOR original del Científic, Físic i Professor Kenneth Nordtvedt. Aquesta variació consistiria en la instal·lació d'un canó Làser a la superfície de la Lluna amb la finalitat de demostrar o descartar la Teoria Especial de la Relativitat, les conclusions d'Hendrik Antoon Lorentz o sembrar llavors per a noves teories que, al meu parer, permetran una interpretació més d'acord amb la realitat.

L'experiment que, al meu parer, hauria de fer Kenneth Nordtvedt per totes les seves investigacions en el projecte LATOR, consistiria en poques paraules en la instal·lació d'un canó Làser amb què poder fer trets precisos sobre un punt determinat del planeta Terra o la ISS. Analitzant la seva trajectòria i les possibles variacions en la seva freqüència d'ona, podrem demostrar la Teoria Especial de la Relativitat, veure les repercussions que es donen segons la teoria de la superposició de camps... entre d'altres 

I si el pressupost no arriba per anar a la Lluna, sempre podem fer el mateix experiment amb l'ajut d'un dels miralls que estan situats sobre la superfície de la Lluna i un Làser. Coneixent la velocitat tangencial de rotació de la Terra, podem calcular perfectament l'anada i tornada d'un feix de llum, i comprovar quins dels tres supòsits següents està experimentant el nostre feix, ja sigui des de la Terra com des de la Lluna:

1. El primer supòsit es basaria en la demostració de les idees de Lorentz, i per tant, de la Teoria de la Relativitat Especial d'Albert Einstein.

A

En aquest, observaríem des de la nostra perspectiva com el Làser experimenta un efecte de coriolis avançant-se al seu objectiu, resultat de la suma de vectors. Aquesta mateixa situació és la que es dóna a l'exemple dels rellotges de llum de Lorentz amb què conclou que la llum viatja sempre a la mateixa velocitat, donant origen a tota la teoria d'Einstein.

Si l'efecte coriolis no s'observés segons l'esperat, estaríem en la possibilitat que la Teoria fos errònia, situació que quedaria reflectida en la variació de la freqüència d'ona del feix de llum, el qual canviaria en no poder fer la suma de vectors en trobar-se al seu límit i conforme a les teories de superposició.

Davant d'aquesta situació, podem suposar que passarà una de les dues següents suposicions.

2. En el segon supòsit establim la hipòtesi que es produirà una deriva per desplaçament.

De la mateixa manera que si projectem un feix de llum sobre la superfície de la Lluna i tenint en compte que aquesta viatja respecte a la terra a una velocitat mitjana d'1 km/s, com aquest trigarà a arribar uns 1,225 segons, l'has de llum experimentarà des de la nostra perspectiva una deriva de 1.200 metres respecte de l'objectiu.

Si realitzem aquesta projecció des de la Lluna, el possible retard farà que s'origini també una desviació d'acord amb la velocitat de la Terra pel sistema solar de 29,8 km/s de mitjana, cosa que faria que la desviació sobre aquesta trajectòria fos clarament detectable.

Només cal tenir en compte la velocitat del sistema solar per la galàxia i la velocitat d'aquesta per l'univers per adonar-nos de com seria fàcil detectar l'existència d'aquesta deriva si l'univers es regís d'acord amb aquesta.

12/10/2022

Per ara, el angle de desviació que em donen els meus primers càlculs són erronis.

3. En aquest tercer supòsit, el Camp i la Matèria estarien directament relacionats.

Segons aquesta hipòtesi, no es detectaria des de la nostra perspectiva una desviació al feix de llum per la senzilla raó que el mitjà pel qual viatja ve determinat per la mateixa matèria que el conforma, sent camp i matèria parts de la mateixa cosa. Per aquesta raó, el feix de llum viatjarà respecte a l'observador sempre en línia recta, observant només des d'un punt de vista extrapolat, la deriva per desplaçament que es realitzaria conforme al desplaçament de la matèria i el camp pel qual transita, en trobar-se aquests directament relacionats.

D'aquesta manera, un feix de llum que creués la nostra galàxia experimentaria una deriva d'acord amb el seu desplaçament, cosa que podria ser també una de les causes de les visibles lents gravitacionals que s'observen a l'univers.

La pregunta que tinc al cap és:

Si un feix Làser és llançat des de la Terra a l'espai... aquest viatja independentment a la trajectòria de la Terra, a la de l'univers o en comparteix alguna?

Si comparteix la mateixa trajectòria i descriu una corva vol dir que el medi està lligat a les partícules i que l'univers va de dins a fora, una alternativa, per a mi la més propera i que no arribo a comprendre perquè es descarta.

Si no comparteix cap trajectòria i descriu una recta podem llavors calcular quina és la velocitat exacta a la què viatgem per l'univers.

Y la meva crida es: 

Si algú té els mitjans per saber la resposta, si us plau, comuniqueu-me-la per mail a xavier.santapau.salvador@gmail.com, us estaré molt agraït.

Sabs quan una cosa et pica i no et pots gratar, doncs igual,  tant de bo un dia pugui sortir de dubtes.

Publicitat:

Obra Artística de Lluís Santapau Egea.

http://www.santapau.info/