dilluns, 14 de febrer del 2022

La curvatura de la Llum: Gravetat o Rotació de camp?

Segons la Teoria de la Relativitat de Albert Einstein, la llum en proximitats a una estrella es corbarà per la influència de la gravetat, de manera que la Força de la Gravetat, provocarà a la trajectòria de la llum una curvatura d'uns: 1,75 arco-segons. Aquesta curvatura és en conjunt, una convergència de la llum que fa que es pugui utilitzar la força de la gravetat de l'estrella com a òptica telescòpica i veure molt més enllà a l'univers.

Però penso que encara que el famós experiment de l'eclipsi solar realitzat el 1919, experiment que ha anat sent ratificat per molts astrònoms confirmant l'existència d'una curvatura a la trajectòria de la llum, no crec que es pugui considerar concloent, ja que sospito que aquesta curvatura, també podria venir influenciada per un efecte derivat per la rotació del camp "μ" que genera les forces gravitacionals, ja que en un experiment que vaig realitzar sobre marees, vaig deduir que el camp de qualsevol massa, sempre és el resultat de la superposició del camp generat per totes les partícules que la conformen i lògicament es troba en revolució. Per això, el camp proper a la superfície de l'estrella que es necessita per a l'experiment es trobarà totalment influenciat per aquesta complint amb el que se esperava, i serà a partir d'aquí, que anirà perdent influència en base a la distància, on disminueix la seva intensitat i se superposa progressivament amb el camp mitjà de l'espai universal.

En aquest cas, l'observació seria la següent:

Podem veure a la imatge com a l'observació de l'estel a1, la curvatura predita per Albert Einstein es donaria tant si es tracta per la influència de la força de la gravetat o com començo a sospitar, pel desplaçament del camp μ de l'estrella en rotació .

Necessitarem observar l'estrella a2 per veure quina ha estat la influència en la seva trajectòria i poder concloure que la llum no es corba com va predir Einstein per l'efecte de la gravetat, sinó que tal i com es va demostrar amb els resultats de l'experiment de Michelson-Morley i una correcta interpretació, la llum es desplaça amb i per el camp, de ací la seva aparent curvatura.

Dades:

Tinguem present que la velocitat de rotació del Sol és a la superfície del seu equador de 1997 Km/sg amb un període de 25 dies, però en tractar-se d'un cos amb una rotació diferencial que té a la proximitat dels seus pols un període de 35 dies, no podem escalar amb precisió aquesta rotació per calcular l'angle de curvatura per a cada latitud, encara que si tenim raó, seguirem percebent com a major latitud el feix de llum va experimentant una menor curvatura.


La resta de dades són:

Diàmetre del sol:1.392.700 km

Ràdio: 696.340 km.

Velocitat de rotació a l'equador: 1997 Km/sg.

La curvatura segons Einstein: 1,75 arcosegons (un arcosegon és 1/3.600 graus).

Haurem d'esperar els resultats de la Missió LATOR de la NASA o el funcionament del telescopi espacial James Webb per poder sortir de dubtes.





dimarts, 8 de febrer del 2022

EXPERIMENT MAREES 2012

L'experiment Marees és un estudi que vaig fer l'any 2012 en què buscava comprendre millor la influència de la força de la gravetat i les variacions en la densitat de camp μ a l'espai entre partícules, i si això podria afectar els mesuraments del temps realitzades mitjançant l'ús de rellotges atòmics.

Durant l'estudi vaig mirar de trobar variacions en el volum del planeta mitjançant els registres de les marees pensant que el net del volum ocupat pels oceans podria augmentar o disminuir en funció de la proximitat de la Terra al Sol. L'estudi es comprèn d'una recopilació de registres del nivell dels oceans realitzat per estacions situades en punts distants del planeta. A partir d'aquí he mirat d'eliminar la influència de les marees lunars i solars per poder visualitzar-ne el resultat. A causa de la influència creixent del canvi climàtic, decidir basar l'estudi sobre dades compreses entre els anys 1994-1997 amb l'ànim de minimitzar-ne la influència sobre els resultats.

Malauradament, no vaig trobar dades que justifiquessin una variació en el volum de la terra en funció de la variació del camp mitjà μ durant l'anàlisi de dades. Aquests resultats tampoc aportaven cap justificació perquè dos rellotges atòmics situats a l'espai en dos entorns amb densitats de camp diferents poguessin registrar el temps amb diferent mesura en canviar el seu pols quan canvia la distància radien dels orbitals dels seus elements.

En contrapartida, em vaig adonar que si el volum de la terra no experimenti cap canvi respecte a les variacions del camp μ definit pel sol, això ha de ser perquè és el camp que genera la pròpia la Terra el que imposa les condicions físiques, és a dir, que si el camp de la Terra és el resultat de la superposició del camp creat per les mateixes partícules que la conformen, definint en conjunt l'espai i la intensitat de manera proporcional a la distància, això implica a manera pràctica que camp i matèria són parts de la mateixa cosa i que la definició de lespai parteix des de cada focus, decreixent la seva influència en superposar-se amb el del mitjà μ en base a la inversa del quadrat de la distància.

És en aquest punt on podem donar una nova visió als resultats de l'experiment Michelson i Morley on es concloïa que la llum sempre viatja a la mateixa velocitat independentment del moviment de la Terra per l'espai, experiment que, igual que el Sr. Albert Abraham Michelson mai no li va atribuir una total certesa en la interpretació dels seus resultats, i en vista dels resultats de l'experiment marees, considero que va ser totalment errònia la seva interpretació i que s'hauria de tornar a revisar.

Segons les meves dades, la raó per la qual la velocitat en l'experiment Michelson i Morley fos constant i que no es produís cap interferència en el feix de llum com s'esperava, és perquè tant la Terra com el seu Camp es desplaça conjuntament per l'espai en ser part d'una mateixa cosa, per això que en mesurar la velocitat de la llum a la superfície de la Terra, aquesta es mostri sempre constant i independent al desplaçament de la Terra, del sol, de la galàxia,...

Penso que si la interpretació dels resultats de l'experiment Michelson i Morley van ser al seu dia erronis, també ho seran totes les teories que es van formular a partir dels mateixos, teories que penso que s'haurien de començar a revisar en espera de nous resultats.


Dades del estudi:

Enllaços:

Experiment Marees

https://drive.google.com/drive/folders/1IgfzZW2-gD9dv6eJsaSxIq3u5p4br6j7?usp=sharing

Gràfiques de dades per oceans:




Dades per estacions:









Dades complementaries:


DADES DE LES ESTACIONS DE LA TERRA.

Gràcies al programa NEMO y a IMDIS de seadata.net, a NOAA National Oceanic and Admospheric Administation US (https://www.noaa.gov/)  i als registres públics de diferents paisos com: Espanya, Anglaterra, França, Estat Units, Argentina,.... per fer que totes les dades estiguin lliurement disponibles.