Les meves darreres anàlisis m'ha portat a acceptar que la llum sempre es superposa, raó de que sempre es propagui en línia recta, això fa que la deriva de la llum de què tracta el present article només es podria aplicar quan hi ha cap interacció, és a dir, en la reflexió, no en el buit. Igualment, els deixo amb aquest el article i dos més consecutius relacionats tal i com els vaig publicar. Gràcies.
......
Si la velocitat de la llum és relativa al camp mitjà i aquest ve definit per la matèria, tal com s'extrauria de la conclusió exclosa de l'experiment de Michelson & Morley, un raig de llum viatjarà sempre a una velocitat constant C amb dependència del medi , fet que de no tenir en compte, ens pot evocar errors en el càlcul de posició i la distància de les fonts.
Per això vaig mostrar diverses situacions on apreciar com els resultats podrien clarament veure's alterats.
1. La primera de les situacions és quan font i observador comparteixen el mateix sistema.
L'exemple més comú seria l'observació de la llum d'una estrella de la nostra galàxia situada a la nostra regió. El fet de compartir el mateix camp fa que aquest feix de llum es mantingui recte tant per al focus com per a l'observador.
No passa el mateix quan el focus i l'observador se situen en dos punts distants i oposats de la galàxia. El moviment circular del camp fa que la llum aparenti una desviació en la seva trajectòria, com si fos una lent de camp. Aquesta desviació no és més que la deriva que experimenta el feix de llum com a resultat del moviment del camp pel qual transita en línia recta.
A la següent imatge es recullen totes dues situacions donades al mateix sistema, on tenim en vermell el recorregut del feix de llum, en verd la recta sense deriva i en blau la percepció des de l'observador influenciada per la deriva de la llum al camp.
2. Font i observador no comparteixen el mateix sistema.
En els següents exemples podem observar que passa quan la llum procedeix d'una altra galàxia i travessa el camp de la nostra galàxia horitzontalment i/o transversalment al seu pla espiral, situant l'observador dins i fora de la mateixa, cosa que fa que el condicionament deriva a el camp ens mostri una posició i distància diferent per a cada cas.
2.1 L'observador es troba dins de la galàxia.
És en aquesta situació quan la desviació aparent del feix de llum resulta més a la distància. Hem de tenir en compte que tant l'observador com el camp es desplacen simultàniament, per això la desviació es fa com a mínim el doble de notable que quan l'observador s'hagi aliè al sistema.
2.2 L'observador està fora de la galàxia.
si l'observador és aliè a la Galàxia, es dóna la paradoxa que l'aparença del raig de llum és en si en línia recta, però no a la distància recorreguda pel mateix, ja que la deriva resultant del desplaçament del camp fa que un raig de llum abandoni amb anterioritat la influència del camp de la galàxia respecte a l'altre pel moviment circular del mateix.
Si comparem aquests raigs de llum amb un que viatgi en paral·lel però aliè a la influència de camps, veuríem com la imatge que té una deriva positiva avança a la seva paral·lela que viatga aliena al camp de la galàxia (Escala), quedant en darrera posició el feix influenciat per la deriva negativa, que s'endarrereix respecte de la positiva i la escalar aliena. Si a tot això hi afegim el desplaçament de la galàxia per l'univers, les diferències aconseguides entre els mateixos raigs amb origen en una mateixa font i moment es tornarien més notables. L'efecte és que la llum sembla estar viatjant més enllà de la velocitat de la llum respecte a un altre feix de llum i la distància, encara que realment no és així. Potser és el desplaçament de camp la raó de l'eco binari o les reberveracions que s'observen en alguns mesuraments procedents de fonts d'energia de la galaxia.
h
3. Transversal.
Per últim, ens queda el cas en què un feix de llum creua la galàxia de forma transversal, la posició de l'observador des de fora de la nostra galàxia produirà un error pel desplaçament en el càlcul sobre la ubicació de la font.
En el supòsit que l'observador es trobi dins del mateix sistema farà que tots dós, llum i observador comparteixin la mateixa deriva, el que farà que no es reconeixi cap desviació en la interpretació.
Nota:
A modo de curiositat podem observar que si la trajectòria d'un feix de llum a través de la galàxia fos en línia recta i independent del medi, la percepció del mateix hauria de ser corbada des del nostre punt de vista degut a que la matèria de tota la galàxia està descrivint un moviment circular, però al meu parer no ocorre aixi perquè crec que n'hi haurien trobat indicis en les comunicacions de algunes de les sondes més llunyanes, o en el projecte de triangulació Lator, o en una multitud d'observacions astronòmiques que es duen a terme dia a dia...
Velocitat angular:
El fet que la velocitat de rotació del gas i la massa que conformen la galàxia resultin més uniforme que el que s'esperava, tal com podem observar a la següent gràfica on s'aprecia com és aquesta constant i clarament independent al radi del mateix. suggereix que tota l'estructura del camp de la galàxia és molt més uniforme que el que caldria esperar pel fet que el camp mitjà està directament relacionat amb les masses que l'originen i no amb el centre de la galàxia com passa amb el nostre sistema solar.
Els deixo amb la gràfica extreta de Wikipedia on queda reflectida la velocitat constant i independent del radi com a resultat de la influència del camp G en paral·lel.
+ Imatge obtinguda de wikipedia
La manca d'acceleració centrípeta en les masses més enllà de la proximitat al seu bulb el qual es comporta relativament com un sòlid, és al meu parer una evidència que aquest no està governat per cap objecte supermassiu al seu centre absolut. El comportament del camp global el veig molt més similar al dau entre Plutó/Caronte però sota una influència en 360 graus com a resultat de la repartició de les masses a la seva superfície i el lligam que suposa la interacció dels seus camps G.
CÀLCUL:
x = Observador.
y = Desviació o alçada en el punt.
r = radi horitzontal.
r'= alçada pont ((r) x (Vat/C)).
per a:
Gràfica:
Il·lustració en blau de la trajectòria de la llum i la seva deriva.
DADES:
Velocitat galàxia per l'univers 555 km/sg
Diàmetre: 190.000 anys llum.
r = 95.000 anys llum.
Grossor: 10.000 anys llum.
Període de rotació 225.000.000 anys
Vat: Velocitat angular Translació a tot el radi exterior 220-240 Km/seg:
C = 299.792,458 Km/seg.
Crítica:
Per acabar, vull recalcar que cada cop em resulta més evident que el centre de la galàxia no està governat per cap objecte supermassiu, sinó que es tracta de la confluència dels camps de tota la matèria que la conformen, un espai buit de matèria on, una evidència que donaria explicació al perquè de l'asimetria de les espirals de rotació, al perquè de la independència de la velocitat de les masses respecte la distància al centre de la galàxia i al perquè del comportament de la matèria a la proximitat del centre com a resultat d'aquesta concentració de camp G.
Tampoc entenc com la ciència pot afirmar que els camps de les diferents masses interactuïn entre si i per altra banda es reforci la idea que els camps són independents per trobar altres explicacions. Sempre he cregut que aquesta situació venia donada perquè la teoria especial de la relativitat era en si mateixa una bastida de les realitzades per la ciència per assolir un coneixement major, i realment així ho ha estat en molts aspectes, però d'altra banda, tinc la convicció que conté arranjaments científics com el que va realitzar al seu llibre Principia Sir Isaac Newton pel que fa al mesurament de la velocitat del so al pati del Trinity College, arranjaments per fer coincidir els seus resultats amb els obtinguts per William Derham.
Si realment i des de Copèrnic la ciència ha intentat deixar fora sempre el Màgic i Ocult de la raó, crec que pel que fa a la matèria Fosca, els viatges en el temps, els forats de cuc, l'entrellaçament quàntic a distància fora del que és quàntic,... entre moltes més idees que parteixen del mateix, són al meu parer, un arranjament monumental que busca recolzar la idea de l'existència dels forats negres i els objectes supermassius amb bastides de matèria i energia fosca que, sincerament, no crec que càpiguen a l'univers.
