Forats Negres.
La idea expressada en aquest text breu sobre com ha de ser un forat negre és fàcil de comprendre si es contempla des de la base de la Teoria Espacial de Campos, una idea que he anat madurant al llarg dels meus anys a partir de dubtes que em he trobat després de l'estudi de la versió generalitzada. En un breu resum, un forat negre es definiria com una concentració de camp que té l'origen a partir d'una estructura amb tendència anular de massa com ocorren a les galàxies, amb translació de la mateixa i que tendeix a trobar el seu equilibri en un pla estel·lar al voltant del un vòrtex de camp polaritzat.
L'estructura polaritzada de camp que s'estableix a partir de la superposició de tots els camps permetria establir aquest vòrtex de camp estable que, a més de donar solidesa a l'estructura, faria que totes les partícules que caiguin a l'experimentin una doble acceleració alhora que s'alineen amb l'eix dominant a l'estructura, és a dir, s'acceleren en la seva caiguda alhora que s'acceleren al espí. El resultat serà una concentració d'energia superposada en un mateix punt que lògicament canvia a la seva escala d'interacció amb l'univers en augmentar la seva densitat, però reduint-se l'abast del seu camp "horitzó d'influència" a conseqüència de l'acceleració que experimenten el seu espí i la seva relació amb el límit “c”.
Representació gràfica d'un forat negre formada a partir de la visió de la teoria espacial de camps.
Imatge visual d'un forat negre:
Si observem la radiació procedent d'un forat negre, hauríem de tenir en compte la deriva del camp que experimenta aquest a la nostra galàxia a conseqüència del desplaçament de la matèria que l'origina i el nostre propi desplaçament. Tenint en compte tots dos vectors, podrem reinterpretar la imatge obtinguda i obtenir una nova imatge que ens verifiqui la seva naturalesa. Aquesta diferència entre la imatge original i la percebuda és perquè a causa de la gran distància, no tenim en compte la deriva que experimenta la llum en el seu viatge a través del camp de la galàxia.
En breu us mostraré una imatge:
Els deixo amb tres publicacions meves anteriors per entendre i calcular la deriva del camp per desplaçament circular de les masses.
Hold Field.
Superposition Energy concentrator through the acceleration of the spin.
The great energy super-potioners.
The idea expressed in this brief text about what a black hole should be like is easy to understand if it is viewed from the basis of the Spatial Field Theory, an idea that I have been maturing over the years based on doubts that I have encountered after studying the generalized version. In a brief summary, a black hole would be defined as a field concentration that has its origin from a structure with an annular mass tendency as occurs in galaxies, with its translation and that tends to find its equilibrium in a plane star around its polarized field vortex.
The polarized field structure that is established from the superposition of all the fields makes it possible to establish a stable field vortex that, in addition to giving solidity to the structure, causes all the particles that fall into it to experience a double acceleration at the same time that they align with the dominant axis in the structure, that is to say, they accelerate their fall at the same time as they accelerate their spin. The result will be a concentration of energy superimposed on a single point that logically changes in its scale of interaction with the universe as its density increases, but the scope of its "horizon of influence" field is reduced as a consequence of the acceleration experienced by its spin and its relation to the "c" limit.
Visual image of a black hole:
If we were to observe the radiation coming from a black hole, we would have to take into account the drift of the field that it experiences in our galaxy as a result of the displacement of the matter that originates it and our own displacement. Taking into account both vectors, we will be able to re-interpret the image obtained and obtain a new image that verifies its nature. This difference between the original image and the perceived one is due to the fact that due to the great distance, we do not take into account the drift that the light experiences in its journey through the field of the galaxy.
I will show you an image shortly:
I leave you with three publications to understand and calculate the field drift by circular displacement of its masses.
