Sempre he tingut la idea que els forats negres no tenen res a veure amb la majoria de la literatura fantàstica que sorgeix a qualsevol conversa. Quan escolto les paraules “Forat Negre” penso que es tracta d'una terminologia més pròpia de la ciència ficció que de la física.
Però... Què són en realitat els fenòmens que anomenem forats negres?
Darrere aquesta terminologia predominen dos fenòmens físics aparentment possibles que, compartint el mateix nom, són clarament diferents.
El més popular fa referència als Objectes Súper Massius àmpliament teoritzats i estudiats i el seu immens camp gravitacional que s'allotgen al centre de les galàxies, encara que penso que aquests objectes mai no poden arribar a ser veritables forats negres si tenim present que ni són un forat , ni tenen al meu parer una il·limitada capacitat per a la concentració de massa.
Per contra, jo m'identifico més amb la idea d'un forat negre no és res més que el centre de massa d'una estructura formada per matèria, que tendeix a ser anul·lar i plana per la influència de la força de la gravetat. De fet, penso que hi ha moltes observacions que apunten en aquesta direcció, com ara el desplaçament orbital de les estrelles descrivint una corba de rotació en bloc, la superposició de camps, la distorsió i interacció de camps,...
Per comprendre aquest punt de vista, hem de tenir present que el centre de la galàxia per definició i des del punt de vista de la teoria de camps, és el punt on conflueixen tots els camps en moviment originats per la matèria que orbita la galàxia, un espai on la intensitat de camp creix per superposició a mesura que ens apropem al centre de convergència de camps, mantenint d'aquesta manera la proporció del quadrat de la distància en tractar-se d'una estructura anular. El resultat es que tenim és un camp uniforme buit de massa i que decreix des del centre de massa anular d'acord amb la inversa del quadrat de la distància, com si fos un objecte supermassiu es tractés. En aquestes condicions, no es difícil veure que les distorsions de camp s'hi comportarien, tal i com passa en la interacció de camps entre masses, originant forces d'atracció G en sentit a l'increment d'intensitat dels camps, es a dir, entre masses.
Tenint present que l'estructura de la galàxia tendeix a ser anul·lar i plana per la influència de la força G, podem saber quina és la intensitat de camp al seu centre de massa a partir del del quocient entre (la constant universal G per la massa de la galàxia (anell) )situada en un mateix pla i (el grau de disgregació de la matèria a la galàxia multiplicat per 360). Si tinguéssim un anell complet amb tota la matèria alineada de manera uniforme, podríem observar llavors que la intensitat de camp al centre de massa de l'anell és igual a la intensitat de camp a qualsevol punt de la seva superfície.
Altres teories també populars ens parlen de portes a altres universos, de túnels de cuc que uneixen punts distants de les galàxies, de portes temporals,... però crec que són pura ciència ficció i és allà on s'han de quedar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada