El problema dels n cossos

 

Atesa la recent excitació que suposa aquest problema que darrerament està d'actualitat i que sens dubte s'ha posat de moda pel llançament d'una pel·lícula, m'he posat a revisar el plantejament del problema dels "n" cossos i... així , a primera vista, m'adono de que les simplificacions aplicades a aquest plantejament per facilitar la seva formulació, lluny de facilitar-nos una solució clara, el que fan en definitiva és aportar una complicació tal que fa que la solució del problema en transformi en una solució caòtica que clarament no es dona al nostre Univers. 

Penso que el principal error ha estat en la simplificació que es va fer en el seu plantejament en ometre i no contemplar la rigidesa que aporta la variable del moment angular dels cossos, és a dir, la resistència al canvi que s'exerceix com a giroscopi, una simplificació que fa que totes les possibles solucions Matemàtiques del problema es tornin intangibles, tot i que pensem que a última instància podem trobar alguna similitud en l'observació del comportament de certs asteroides o altres cossos que aparentment careixen de moment angular, perquè és una evidència que a l'univers, no hi ha cap cos que amb una interacció variable i aniuada dins d'un cert equilibri, no posseeixi d'alguna manera intrinseca aquest moviment angular, ja que en tota interacció variable que es doni entre dos o més cossos, existeix sempre i com a mínim un moment angular relatiu que s'origina a partir de la pròpia interacció. Un moment angular que, tal com reflecteixo a la Teoria Espacial de Camps en la què porto treballant més de dues dècades, és el responsable de la polarització de camps, comportament que podem observar tant en estructures petites i properes com els imants, com a les grans catedrals universals que constitueixen algunes de les galàxies com la nostra, que formen part del Univers.

Considero que és imprescindible introduir les variables de rotació de les masses en el problema dels "n" cossos per poder trobar solucions més reals.  I jo em pregunto: de què ens pot servir solucionar aquest problema?, doncs a part de la bellesa de veure les línies traçades dins del caos en alguns suposats, penso que pot resultar molt més interessant per exemple visualitzar el resultat de la trobada oposada de dues galàxies, cosa que per cert,  trigarà força a succeir, però també penso què sí introduïm models més reals, model que contemplin el campo gravitacionals del medi, com pot ser la galàxia, podrem apreciar clarament com la seva influència fa que el el nostre petit sistema acabi per convergir cap a un pla transversal al de la galaxia.

Gràcies,

Xavier Santapau Salvador