Perquè vibren les partícules? Per què quan aquestes s'escalfen el moviment en conjunt es torna caòtic? Perquè tendeix a desaparèixer el magnetisme quan exposem el cos que el provoca a altes temperatures?... Aquestes i altres preguntes que sorgiran més endavant, penso que se'ls podria donar una explicació intuïtiva des de la Teoria Espacial de Campo mitjançant el teòric efecte Yo-Yo que els suggereixo.
La idea de l'efecte jo-jo em sorgeix a partir de llegir sobre els experiments d'alta energia on s'escalfen partícules mitjançant làser-plasma aconseguint així una acceleració molt notable del seu espí, així com el refredament mitjançant contraposició.
Per això vaig pensar, què passaria si resulta que totes les partícules, en exposar-les a una font de calor, el seu espí s'accelerés arrel de la interacció del seu camp?
Sí que tenim en compte que l'energia ni es crea ni es destrueix, que la calor és en realitat moviment, que la pèrdua o intercanvi de calor d'un gas, un cos,... es produeix només en el diferencial donat a la superfície, conservant-se relativament a la resta, que àtoms i partícules es poden refrigerar mitjançant l'exposició fotònica amb làser a contraposició,... l'única cosa que aconsegueixo es que em sorgeixin més preguntes, tot i que per altre costat, percebo clarament que totes elles estan relacionades.
Com és que en un gas calent, part de l'energia acumulada no s'anul·la quan tothom està sumit en el moviment caòtic?
Penso que perquè això passi, perquè es conservi l'energia i no s'anul·li, és imprescindible que en tot aquest caos de la termodinàmica hi hagi la implicació d'un tercer actor, un mediador encarregat d'absorbir i alliberar energia lleument actuant a mode de Yo-Yo, acumulant i deixant anar l'energia mitjançant la interacció del seu camp particular, i això ho aconseguiria canviant la velocitat de l'espí particular de cada partícula, canvi que lògicament es donaria dins d'un interval evitant així perdre la naturalesa particular. Segons la Teoria, un canvi en la velocitat de l'espí reflectirà un canvi instantani en el seu camp que afectarà la velocitat angular, l'amplitud interactiva i l'escala de la densitat en la distància, i de manera inversa, un canvi resultat de la interacció provocarà un canvi en la velocitat espí de la mateixa. Tenint present que qualsevol canvi en la relació del camp de la partícula amb el camp de la resta de partícules provoca canvis en la seva posició espacial anant tot cap aquest moviment caòtic que identifiquem, on totes les partícules rebotaren sense arribar a anul·lar-se l'energia, perdent energia a manera d'entropia degradada, no per contraposició, es a partir de aquí que a més del caos, també podem començar a entendre el perquè de la vibració de les partícules fora del cero absolut.
Respecte al magnetisme, ja en la teoria vaig suggerir com s'amplificava el magnetisme trencant el mite de les velocitats relativistes, i com el seu origen perceptiu a escala material estava directament lligat a la posició espacial ordenada dels electrons lliures dins d'un corrent elèctric, així que si tenim que l'escalfament provoca un canvi de les condicions del camp interactiu d'aquest, evocant al moviment caòtic, no és difícil imaginar-se que el mateix desordre es el responsable de que s'impedeixi aquesta amplificació en trencar el ordre posicional de les partícules.
Per acabar, després de tota aquesta reflexió, penso que la resposta més lògica obtinguda a partir de l'òptica de la teoria espacial de camps és que es indispensable que les partícules hagin d'experimentar aquest suposat efecte Yo-Yo en el seu espí, accelerant o desaccelerant lleument dins d'un interval en funció de la interacció del seu camp, i que aquest canvi té clarament les múltiples conseqüències que identifiquem.
